anomene

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nuˈmɛ.nə/
	balear /ə.noˈmə.nə/, /ə.nuˈmɛ.nə/
Occidental:	/a.noˈme.ne/

• Rimes: -ɛne

Verb

anomene

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anomenar.

   Forma valenciana: [jo] anomeno, anomene, anomèn o anomeni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb anomenar.

   [Que jo] anomeni o anomene.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb anomenar.

   [Que ell/ella/vostè] anomeni o anomene.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb anomenar.

   Anomeni o anomene [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·me·ne (4)
• Anagrama: anemone