anomeno

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.nuˈmɛ.nu/, occidental /a.noˈme.no/
• Rimes: -ɛno

Verb

anomeno

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anomenar.

   [Jo] anomeno, anomene, anomèn o anomeni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb anomenar.

   [Que jo] anomeno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] anomeni o anomene.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb anomenar.

   [Que ell/ella/vostè] anomeno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] anomeni o anomene.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·me·no (4)