anormal

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nurˈmaɫ/
	balear /ə.noɾˈmaɫ/, /ə.nurˈmaɫ/
Occidental:	/a.noɾˈmaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del francès anormal, segle XIII, de anomal ‎(«anòmal») per analogia del llatí norma.

Adjectiu

anormal inv. ‎(plural anormals)

1. Qualsevol cosa que no segueix la norma establerta.
2. (psicologia) Afectat per una síndrome patològica.

Antònims

• normal

Sinònims

• anòmal, rar, diferent, estrany

Traduccions

Traduccions

• Alemany: abnormal ^(de)
• Anglès: abnormal ^(en)
• Castellà: anormal ^(es)
• Francès: anormal ^(fr)
• Italià: anormale ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·nor·mal (3)
• Anagrama: molaran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.noɾˈmal/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del prefix a- i normal.

Adjectiu

anormal inv. ‎(plural anormales)

1. anormal

Miscel·lània

• Síl·labes: a·nor·mal (3)
• Anagrames: molaran, molarán

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre anormal

Francès

• Pronúncia: /a.nɔʁ.mal/
• Etimologia: Derivat del llatí medieval anormalis («contrari a la norma»), amb influència de anomal.

Adjectiu

anormal inv. ‎(plural anormaux)

1. anormal