aparer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pəˈɾɛ/
	balear /ə.pəˈɾə/, /ə.pəˈɾɛ/
Occidental:	nord-occidental /a.paˈɾe/
	valencià /a.paˈɾeɾ/, /a.paˈɾe/

• Rimes: -ɛ(ɾ)
• Etimologia: Del llatí apparēre.

Verb

aparer intr.

1. (arcaisme, defectiu) semblar

Conjugació

Segona conjugació regular, defectiva

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aparer			haver aparut
gerundi	aparent			havent aparut
participi	aparut, aparuda, aparuts, aparudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		apars	apar	aparem	apareu	aparen
	apar						val, bal
imperfet	aparia	aparies	aparia	aparíem	aparíeu	aparien
passat simple	aparí	apareres	aparé	aparérem	aparéreu	apareren
futur	apareré	apareràs	aparerà	aparerem	aparereu	apareran
condicional	apareria	apareries	apareria	apareríem	apareríeu	aparerien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	apari	aparis	apari	aparem	apareu	aparin
	apara	apares	apara			aparen	occ, bal
imperfet	aparés	aparessis	aparés	aparéssim	aparéssiu	aparessin
		aparesses		aparéssem	aparésseu	aparessen
	aparera	apareres	aparera	aparérem	aparéreu	apareren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	apar	apari	aparem	apareu	aparin
	–		apara			aparen	occ, bal

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	-	-	ha	-	-	-	... aparut
	-	-		-	-	-
passat perifràstic	-	-	va	-	-	-	... aparer
	-	-		-	-	-
plusquamperfet	-	-	havia	-	-	-	... aparut
passat anterior o perifràstic	-	-	hagué	-	-	-	... aparut
	-	-	va haver	-	-	-
	-	-		-	-	-
futur perfet	-	-	haurà	-	-	-	... aparut
condicional perfet	-	-	hauria	-	-	-	... aparut
	-	-	haguera	-	-	-
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	-	-	vagi	-	-	-	... aparer
	-	-	vaja	-	-	-
perfet	-	-	hagi	-	-	-	... aparut
	-	-	haja	-	-	-
plusquamperfet	-	-	hagués	-	-	-	... aparut
	-	-		-	-	-
	-	-	haguera	-	-	-
passat anterior perifràstic	-	-	vagi haver	-	-	-	... aparut
	-	-	vaja haver	-	-	-

Pràcticament només usat de forma impersonal en la tercera persona singular del present d’indicatiu. Per altres temps segons la conjugació antiga.

Traduccions

 semblar — vegeu semblar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pa·rer (3)
• Anagrames: arparé, arrape, pararé, Parera, preara, prearà, raparé

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

• Etimologia: Del llatí apparēre.

Verb

aparer

1. aparèixer
2. parèixer

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	aparer
gerundi	aparent
participi	apargut
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	aparc	apars	apar	aparem	aparets	aparen
					apareu
imperfet	aparia	aparies	aparia	aparíem	aparíets	aparien
					aparíeu
passat simple	aparc	aparguist	aparc	aparguérem	aparguérets	apargren
	aparec	apargueres	aparec		aparguéreu	apargueren
	aparguí		apargué
futur	aparré	aparràs	aparrà	aparrem	aparrets	aparran
	apardré	apardràs	apardrà	apardrem	aparreu	apardran
					apardrets
					apardreu
condicional	aparria	aparries	aparria	aparríem	aparríets	aparrien
	apardria	apardries	apardria	apardríem	aparríeu	apardrien
					apardríets
					apardríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	aparla	aparles	aparla	aparlam	aparlau	aparlen
	apara	apares	apara	aparam	aparau	aparen
	aparga	apargues	aparga	apargam	apargau	aparguen
	aparega	aparegues	aparega	aparguem	apargueu	apareguen
imperfet	apargra	apargres	apargra	aparguérem	aparguérets	apargren
	aparguera	apargueres	aparguera	aparguéssem	aparguéreu	apargueren
	apargués	aparguesses	apargués		aparguéssets	aparguessen
					aparguésseu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	apar	aparla	aparlam	aparets	aparlen
	–		apara	aparam	apareu	aparen
	–		aparga	apargam		aparguen
	–		aparega	aparguem		apareguen

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo