apicula

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈpɪ.kʊ.la/
• Etimologia: Diminutiu de apis ‎(«abella»).

Nom

apicula f. ‎(genitiu apiculae)

1. abella petita

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	apicula	apiculae
Vocatiu	apicula	apiculae
Acusatiu	apiculam	apiculās
Genitiu	apiculae	apiculārum
Datiu	apiculae	apiculīs
Ablatiu	apiculā	apiculīs

Descendents

• Aragonès: abella
• Asturià: abeya
• Castellà: abeja
• Català: abella
• Esperanto: abelo
• Francès: abeille
• Gallec: abella
• Ido: abelo
• Interlingua: apicula
• Italian: pecchia
• Occità: abelha
• Portuguès: abelha
• Retoromànic: avieul