apocar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.puˈka/
	balear /ə.poˈka/, /ə.puˈka/
Occidental:	nord-occidental /a.poˈka/
	valencià /a.poˈkaɾ/, /a.poˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: apocà
• Etimologia: Del prefix a- i poc.

Verb

apocar trans., pron. ‎(pronominal apocar-se)

1. Disminuir a poca cosa.
2. (pronominal) Humiliar-se, tenir-se en poc.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	apocar			haver apocat
gerundi	apocant			havent apocat
participi	apocat, apocada, apocats, apocades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	apoco	apoques	apoca	apoquem	apoqueu	apoquen
	apoque						val
	apoqui						sept
	apoc			apocam	apocau		bal
imperfet	apocava	apocaves	apocava	apocàvem	apocàveu	apocaven
passat simple	apoquí	apocares	apocà	apocàrem	apocàreu	apocaren
futur	apocaré	apocaràs	apocarà	apocarem	apocareu	apocaran
condicional	apocaria	apocaries	apocaria	apocaríem	apocaríeu	apocarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	apoqui	apoquis	apoqui	apoquem	apoqueu	apoquin
	apoque	apoques	apoque			apoquen	occ, bal
imperfet	apoqués	apoquessis	apoqués	apoquéssim	apoquéssiu	apoquessin
		apoquesses		apoquéssem	apoquésseu	apoquessen
	apocàs	apocassis	apocàs	apocàssim	apocàssiu	apocassin	bal
		apocasses		apocàssem	apocàsseu	apocassen	val, bal (1)
	apocara	apocares	apocara	apocàrem	apocàreu	apocaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	apoca	apoqui	apoquem	apoqueu	apoquin
	–				apocau		bal
	–		apoque			apoquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... apocat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... apocar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... apocat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... apocat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... apocat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... apocat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... apocar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... apocat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... apocat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... apocat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: apoco, apoca, apoquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

Disminuir a poca cosa

• Anglès: shorten ^(en)
• Castellà: apocar ^(es)

Tenir-se en poc

• Anglès: humble ^(en)
• Castellà: apocarse ^(es)
• Francès: s'abaisser ^(fr), s'effrayer ^(fr)
• Italià: umiliarsi ^(it), abbassarsi ^(it)
• Llatí: sese abjicere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·po·car (3)
• Anagrames: acopar, aparco, copara, coparà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.