apostatares

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ə.pus.təˈta.ɾəs/
balear /ə.pos.təˈta.ɾəs/, /ə.pus.təˈta.ɾəs/
Occidental: /a.pos.taˈta.ɾes/

Verb

apostatares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de apostatar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb apostatar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: a·pos·ta·ta·res (5)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads