apostatar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pus.təˈta/
	balear /ə.pos.təˈta/, /ə.pus.təˈta/
Occidental:	nord-occidental /a.pos.taˈta/
	valencià /a.pos.taˈtaɾ/, /a.pos.taˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: apostatà
• Etimologia: Del llatí apostatāre, segle XVII.

Verb

apostatar intr.

1. Negar la religió a la qual hom pertany.
2. (per extensió) Abandonar una doctrina, un partit.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	apostatar			haver apostatat
gerundi	apostatant			havent apostatat
participi	apostatat, apostatada, apostatats, apostatades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	apostato	apostates	apostata	apostatem	apostateu	apostaten
	apostate						val
	apostati						sept
	apostat				apostatau		bal, alg
				apostatam			bal
imperfet	apostatava	apostataves	apostatava	apostatàvem	apostatàveu	apostataven
passat simple	apostatí	apostatares	apostatà	apostatàrem	apostatàreu	apostataren
futur	apostataré	apostataràs	apostatarà	apostatarem	apostatareu	apostataran
condicional	apostataria	apostataries	apostataria	apostataríem	apostataríeu	apostatarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	apostati	apostatis	apostati	apostatem	apostateu	apostatin
	apostate	apostates	apostate			apostaten	occ, bal
imperfet	apostatés	apostatessis	apostatés	apostatéssim	apostatéssiu	apostatessin
		apostatesses		apostatéssem	apostatésseu	apostatessen
	apostatàs	apostatassis	apostatàs	apostatàssim	apostatàssiu	apostatassin	bal
		apostatasses		apostatàssem	apostatàsseu	apostatassen	val, bal (1)
	apostatara	apostatares	apostatara	apostatàrem	apostatàreu	apostataren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	apostata	apostati	apostatem	apostateu	apostatin
	–				apostatau		bal, alg
	–		apostate			apostaten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	apostatariva	apostatarives	apostatariva	apostatarívem	apostataríveu	apostatariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	apostatessi		apostatessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... apostatat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... apostatar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... apostatat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... apostatat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... apostatat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... apostatat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... apostatar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... apostatat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... apostatat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... apostatat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: apostato, apostata, apostatem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: apostatize ^(en)
• Castellà: apostatar ^(es)
• Francès: apostasier ^(fr)
• Italià: apostatare ^(it)
• Portuguès: apostatar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pos·ta·tar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.