apremiar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /ə.pɾə.miˈa/
Occidental: nord-occidental /a.pɾe.miˈa/
valencià /a.pɾe.miˈaɾ/, /a.pɾe.miˈa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: apremià
  • Etimologia: Del llatí praemiārī («reservar-se el botí, estipular un guany»), segle XIII.

Verb

apremiar trans.

  1. (obsolet) constrènyer, obligar
    «Els prohoms fusters havien apremiat alguns individus de la seva Confraria per tenir en llurs botigues cadires guarnides de boga per a vendre.» (Cèsar Martinell, L'antic gremi d'escultors de Barcelona, 1956)
  2. (castellanisme) apressar
    «El trànsit estava en l’hora punta. La gent tornava a casa a sopar. Blanca va apremiar el taxista.» (Fina Bellver i Guardiola, Gossos salvatges, 2009)

Conjugació

Paradigmes de flexió: apremio, apremia, apremiem

Miscel·lània

  • Síl·labes: a·pre·mi·ar (4)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads