apremiar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /ə.pɾə.miˈa/ Occidental: nord-occidental /a.pɾe.miˈa/ valencià /a.pɾe.miˈaɾ/, /a.pɾe.miˈa/
Verb
apremiar trans.
- (obsolet) constrènyer, obligar
- «Els prohoms fusters havien apremiat alguns individus de la seva Confraria per tenir en llurs botigues cadires guarnides de boga per a vendre.» (Cèsar Martinell, L'antic gremi d'escultors de Barcelona, 1956)
- (castellanisme) apressar
- «El trànsit estava en l’hora punta. La gent tornava a casa a sopar. Blanca va apremiar el taxista.» (Fina Bellver i Guardiola, Gossos salvatges, 2009)
Conjugació
Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència
Formes compostes i perifràstiques
Miscel·lània
- Síl·labes: a·pre·mi·ar (4)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads