arenares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ɾəˈna.ɾəs/, occidental /a.ɾeˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

arenares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arenar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arenar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·re·na·res (4)