argue

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈar.ɡə/, occidental /ˈaɾ.ɣe/
• Etimologia: Del llatí vulgar *arganum ‎(«cabestrant»), de organum ‎(«eina»), del grec antic ὄργανον ‎(órganon).

Nom

argue m. ‎(plural argues o àrguens)

1. Torn vertical que fa d’eix a una corda per a moure objectes pesants.

Sinònims

• cabrestant

Traduccions

Traduccions

• Anglès: winch ^(en)
• Castellà: cabrestante ^(es) m.
• Francès: cabestan ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·gue (2)
• Anagrames: Auger, eruga, ragué, regau

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈaɾ.ɣe\
• Rimes: -aɾɡe
• Etimologia: Del català argue.

Nom

argue m. ‎(plural argues)

1. (obsolet) argue

Sinònims

• cabestrante, árgano, árgana

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·gue (2)

Italià

Verb

argue

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de arguire