armares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ərˈma.ɾəs/, occidental /aɾˈma.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

armares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de armar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb armar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ma·res (3)
• Anagrames: amarres, amarrés, armar-se, arrasem, remaràs