amarres

Potser volíeu: amarrés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈma.rəs/, occidental /aˈma.res/
• Rimes: -ares

Nom

amarres f. pl.

1. Forma plural de amarra.

Verb

amarres

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de amarrar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb amarrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mar·res (3)
• Anagrames: armar-se, armares, arrasem, remaràs

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /aˈma.res/, meridional /aˈma.reh/

Americà: alt /aˈma.r(e)s/, baix /aˈma.reh/, austral /aˈma.res/

• Rimes: -ares

Nom

amarres m. pl.

1. forma plural de amarre

Verb

amarres

1. segona persona del singular (tú, vos) del present de subjuntiu del verb amarrar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·rres (3)
• Anagrames: armares, armarse, armeras, mareras, marrase, marreas, marreás, meraras, merarás, rameras, rasarme, rearmas, rearmás, remaras, remarás