armo

Potser volíeu: armó

Català

Verb

armo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de armar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb armar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb armar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·mo (2)
• Anagrames: amor ^(alfagrama), Amor, arom, mora, Mora, Morà, mòra, móra, Móra, oram, roma, Roma, romà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaɾ.mo/
• Rimes: -aɾmo

Verb

armo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb armar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.moː/

Nom

armō

1. datiu singular de armus
2. ablatiu singular de armus

Verb

armō ‎(1a present^?), armās ‎(2a present), armāre ‎(infinitiu), armāvī ‎(perfet), armātum ‎(supí)

1. armar

   Egentes in locupletes armare.

   Armar els pobres contra els rics.

2. proveir, equipar

   Sese armare eloquentiā.

   Equipar-se d'eloqüència.

Derivats

• armātūra
• armātus