arnares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ərˈna.ɾəs/, occidental /aɾˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

arnares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arnar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arnar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·na·res (3)
• Anagrames: Arànser, arnar-se, arranes, arranés, arrasen, enrasar, resaran, serrana