arnar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ərˈna/
Occidental:	nord-occidental /arˈna/
	valencià /aɾˈnaɾ/, /aɾˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: arnà
• Etimologia: De arna ‎(«insecte»).

Verb

arnar trans., pron. ‎(pronominal arnar-se)

1. Les arnes, deteriorar la roba.
2. (pronominal) Deteriorar-se alguna cosa per causa de les arnes.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arnar			haver arnat
gerundi	arnant			havent arnat
participi	arnat, arnada, arnats, arnades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arno	arnes	arna	arnem	arneu	arnen
	arne						val
	arni						sept
	arn			arnam	arnau		bal
imperfet	arnava	arnaves	arnava	arnàvem	arnàveu	arnaven
passat simple	arní	arnares	arnà	arnàrem	arnàreu	arnaren
futur	arnaré	arnaràs	arnarà	arnarem	arnareu	arnaran
condicional	arnaria	arnaries	arnaria	arnaríem	arnaríeu	arnarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arni	arnis	arni	arnem	arneu	arnin
	arne	arnes	arne			arnen	occ, bal
imperfet	arnés	arnessis	arnés	arnéssim	arnéssiu	arnessin
		arnesses		arnéssem	arnésseu	arnessen
	arnàs	arnassis	arnàs	arnàssim	arnàssiu	arnassin	bal
		arnasses		arnàssem	arnàsseu	arnassen	val, bal (1)
	arnara	arnares	arnara	arnàrem	arnàreu	arnaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arna	arni	arnem	arneu	arnin
	–				arnau		bal
	–		arne			arnen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arnat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arnar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arnat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arnat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arnat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arnat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arnar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arnat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arnat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arnat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: arno, arna, arnem

Sinònims

• tinyar-se

Traduccions

Traduccions

• Castellà: apolillar ^(es)
• Francès: miter ^(fr)
• Italià: tarmare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·nar (2)
• Anagrames: arran, narra, narrà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.