aroma

Potser volíeu: aromà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɾo.mə/, occidental /aˈɾo.ma/
• Rimes: -oma
• Etimologia: Del llatí arōma, segle XIX, del grec antic ἄρωμα ‎(árōma).

Nom

aroma m. o f. ‎(plural aromes)

1. Fragància característica d’una substància.
2. Olor percebuda de forma agradable.

Notes

• De gènere vacil·lant, és més comú en femení a la literatura. En el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC s’indica femení i en el Diccionari Normatiu valencià de l’AVL s’indica masculí.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: aroma ^(en)
• Castellà: aroma ^(es) m.
• Francès: arôme ^(fr) m.

Verb

aroma

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de aromar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb aromar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ro·ma (3)
• Anagrama: amaro

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC