arpares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ərˈpa.ɾəs/, occidental /aɾˈpa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

arpares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arpar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arpar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·pa·res (3)
• Anagrames: arrapes, arrapés, aspraré, esparar, parar-se, parares, prearàs, rapar-se, rapares, separar