parares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈɾa.ɾəs/, occidental /paˈɾa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

parares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de parar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb parar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ra·res (3)
• Anagrames: arpares, arrapes, arrapés, aspraré, esparar, parar-se, prearàs, rapar-se, rapares, separar