arrancar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.rəŋˈka/
Occidental:	nord-occidental /a.raŋˈka/
	valencià /a.raŋˈkaɾ/, /a.raŋˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: arrancà, arrencà, arrencar
• Etimologia: Variant de arrencar documentada des d’antic.

Verb

arrancar trans.

1. Forma alternativa de arrencar.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrancar			haver arrancat
gerundi	arrancant			havent arrancat
participi	arrancat, arrancada, arrancats, arrancades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arranco	arranques	arranca	arranquem	arranqueu	arranquen
	arranque						val
	arranqui						sept
	arranc				arrancau		bal, alg
				arrancam			bal
imperfet	arrancava	arrancaves	arrancava	arrancàvem	arrancàveu	arrancaven
passat simple	arranquí	arrancares	arrancà	arrancàrem	arrancàreu	arrancaren
futur	arrancaré	arrancaràs	arrancarà	arrancarem	arrancareu	arrancaran
condicional	arrancaria	arrancaries	arrancaria	arrancaríem	arrancaríeu	arrancarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arranqui	arranquis	arranqui	arranquem	arranqueu	arranquin
	arranque	arranques	arranque			arranquen	occ, bal
imperfet	arranqués	arranquessis	arranqués	arranquéssim	arranquéssiu	arranquessin
		arranquesses		arranquéssem	arranquésseu	arranquessen
	arrancàs	arrancassis	arrancàs	arrancàssim	arrancàssiu	arrancassin	bal
		arrancasses		arrancàssem	arrancàsseu	arrancassen	val, bal (1)
	arrancara	arrancares	arrancara	arrancàrem	arrancàreu	arrancaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arranca	arranqui	arranquem	arranqueu	arranquin
	–				arrancau		bal, alg
	–		arranque			arranquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				arrancàvom	arrancavo		centr, n-occ
	arrancavi						sept
	arrancaia	arrancaies	arrancaia	arrancàiem	arrancàieu	arrancaien	n-occ
condicional	arrancariva	arrancarives	arrancariva	arrancarívem	arrancaríveu	arrancariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arranco	arrancos	arranco	arranqueguem	arranquegueu		n-occ
imperfet	arranquessi		arranquessi				sept, alg
	arranquessa						centr, n-occ
	arranqueguessa	arranqueguesses	arranquegués	arranqueguéssom	arranqueguéssou	arranqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arrancat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arrancar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arrancat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arrancat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arrancat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arrancat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arrancar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arrancat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arrancat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arrancat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: arranco, arranca, arranquem

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ran·car (3)