arrapares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.rəˈpa.ɾəs/, occidental /a.raˈpa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

arrapares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arrapar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrapar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·pa·res (4)
• Anagrama: arrapar-se