arrapar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.rəˈpa/
Occidental:	nord-occidental /a.raˈpa/
	valencià /a.raˈpaɾ/, /a.raˈpa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: arrapà
• Etimologia: Del prefix a- i rapar, segle XIII.

Verb

arrapar trans., pron. ‎(pronominal arrapar-se)

1. Prendre amb violència.
2. (pronominal) Agafar-se fortament, aferrar-se.
3. (valencià) Esgarrapar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrapar			haver arrapat
gerundi	arrapant			havent arrapat
participi	arrapat, arrapada, arrapats, arrapades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrapo	arrapes	arrapa	arrapem	arrapeu	arrapen
	arrape						val
	arrapi						sept
	arrap			arrapam	arrapau		bal
imperfet	arrapava	arrapaves	arrapava	arrapàvem	arrapàveu	arrapaven
passat simple	arrapí	arrapares	arrapà	arrapàrem	arrapàreu	arraparen
futur	arraparé	arraparàs	arraparà	arraparem	arrapareu	arraparan
condicional	arraparia	arraparies	arraparia	arraparíem	arraparíeu	arraparien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrapi	arrapis	arrapi	arrapem	arrapeu	arrapin
	arrape	arrapes	arrape			arrapen	occ, bal
imperfet	arrapés	arrapessis	arrapés	arrapéssim	arrapéssiu	arrapessin
		arrapesses		arrapéssem	arrapésseu	arrapessen
	arrapàs	arrapassis	arrapàs	arrapàssim	arrapàssiu	arrapassin	bal
		arrapasses		arrapàssem	arrapàsseu	arrapassen	val, bal (1)
	arrapara	arrapares	arrapara	arrapàrem	arrapàreu	arraparen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arrapa	arrapi	arrapem	arrapeu	arrapin
	–				arrapau		bal
	–		arrape			arrapen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				arrapàvom	arrapavo		centr, n-occ
	arrapavi						sept
	arrapaia	arrapaies	arrapaia	arrapàiem	arrapàieu	arrapaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrapo	arrapos	arrapo	arrapeguem	arrapegueu		n-occ
imperfet	arrapessi						sept
	arrapessa						centr, n-occ
	arrapeguessa	arrapeguesses	arrapegués	arrapeguéssom	arrapeguéssou	arrapeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arrapat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arrapar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arrapat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arrapat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arrapat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arrapat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arrapar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arrapat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arrapat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arrapat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: arrapo, arrapa, arrapem

Derivats

• arrapinyar
• arrap

Traduccions

Prendre amb violència

• Castellà: rapar ^(es)
• Esperanto: krampi ^(eo)
• Francès: arracher ^(fr)
• Italià: rapire ^(it)

Agafar-se fortament

• Castellà: agarrarse ^(es)
• Francès: s'accrocher ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·par (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot