arravatares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.rə.βəˈta.ɾəs/, balear /ə.rə.vəˈta.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /a.ra.βaˈta.ɾes/
	valencià /a.ra.vaˈta.ɾes/, /a.ra.βaˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

arravatares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arravatar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arravatar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·va·ta·res (5)
• Anagrama: arravatar-se