arrime

Potser volíeu: arrimé

Català

Verb

arrime

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrimar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrimar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrimar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·me (3)
• Anagrames: arriem, marier, miraré

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈri.me/
• Rimes: -ime

Nom

arrime m. ‎(plural arrimes)

1. (petanca, botxes) apunt

Sinònims

• apunte
• punto

Miscel·lània

• Síl·labes: a·rri·me (3)

Vegeu també

• arrime. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].