arrimar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.riˈma/
Occidental:	nord-occidental /a.riˈma/
	valencià /a.riˈmaɾ/, /a.riˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: arrimà
• Etimologia: Incerta, probablement de rima, segle XIII.

Verb

arrimar trans., pron. ‎(pronominal arrimar-se)

1. (antigament) Disposar les terminacions d'un vers en rima.
2. Acostar una cosa prop d'una altra.
3. (petanca, botxes) Apuntar.
4. (pilota basca) Arrambar.
5. (pronominal) Posar-se sota la protecció i empara d'algú.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrimar			haver arrimat
gerundi	arrimant			havent arrimat
participi	arrimat, arrimada, arrimats, arrimades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrimo	arrimes	arrima	arrimem	arrimeu	arrimen
	arrime						val
	arrimi						sept
	arrim			arrimam	arrimau		bal
imperfet	arrimava	arrimaves	arrimava	arrimàvem	arrimàveu	arrimaven
passat simple	arrimí	arrimares	arrimà	arrimàrem	arrimàreu	arrimaren
futur	arrimaré	arrimaràs	arrimarà	arrimarem	arrimareu	arrimaran
condicional	arrimaria	arrimaries	arrimaria	arrimaríem	arrimaríeu	arrimarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrimi	arrimis	arrimi	arrimem	arrimeu	arrimin
	arrime	arrimes	arrime			arrimen	occ, bal
imperfet	arrimés	arrimessis	arrimés	arriméssim	arriméssiu	arrimessin
		arrimesses		arriméssem	arrimésseu	arrimessen
	arrimàs	arrimassis	arrimàs	arrimàssim	arrimàssiu	arrimassin	bal
		arrimasses		arrimàssem	arrimàsseu	arrimassen	val, bal (1)
	arrimara	arrimares	arrimara	arrimàrem	arrimàreu	arrimaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arrima	arrimi	arrimem	arrimeu	arrimin
	–				arrimau		bal
	–		arrime			arrimen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arrimat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arrimar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arrimat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arrimat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arrimat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arrimat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arrimar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arrimat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arrimat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arrimat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: arrimo, arrima, arrimem

Traduccions

Acostar una cosa prop d'una altra

• Anglès: bring ^(en) close
• Castellà: arrimar ^(es)
• Francès: rapprocher ^(fr)
• Italià: attaccare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·mar (3)
• Anagrames: amarrir, arramir, mirrara, mirrarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• arrimar. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.riˈmaɾ/
• Rimes: -aɾ

Verb

arrimar trans., pron. ‎(pronominal arrimarse, present arrimo, passat arrimé, futur arrimaré)

1. acostar
2. arrambar
3. (petanca, botxes) apuntar

Sinònims

• apuntar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·rri·mar (3)

Vegeu també

• arrimar. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].