arrogans

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.rɔ.ɡans/
• Etimologia: Derivat de arrogō.

Adjectiu

arrogāns m. f. n. ‎(genitiu arrogantis)

1. arrogant

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	arrogāns			arrogantēs	arrogantia
Vocatiu	arrogāns			arrogantēs	arrogantia
Acusatiu	arrogantem	arrogāns		arrogantēs	arrogantia
Genitiu	arrogantis			arrogantium
Datiu	arrogantī			arrogantibus
Ablatiu	arrogantī			arrogantibus

Sinònims

• superbus, insolens