arrogo

Català

Verb

arrogo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrogar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ro·go (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.rɔ.ɡoː/
• Etimologia: De ad i rogō.

Verb

arrogō ‎(1a present^?), arrogās ‎(2a present), arrogāre ‎(infinitiu), arrogāvī ‎(perfet), arrogātum ‎(supí)

1. arrogar, jo arrogo, atribuir-se, jo m'atribueixo
2. fer una petició legal

Derivats

• arrogāns
• arroganter
• arrogantia
• arrogātiō
• arrogātor