arrua

Potser volíeu: arruà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈru.ə/, occidental /aˈru.a/
• Rimes: -ua
• Etimologia: De rua per fonètica sintàctica: la rua → l’arrua.

Nom

arrua f. ‎(plural arrues)

1. (occidental) Forma alternativa de arruga.

Verb

arrua

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arruar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arruar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ru·a (3)
• Anagrama: raurà

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català