asautar

Català antic

Verb

asautar

1. forma alternativa de asaltar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	asautar
gerundi	asautant
participi	asautat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	asaut	asautes	asauta	asautam	asautats	asauten
					asautau
imperfet	asautava	asautaves	asautava	asautàvem	asautàvets	asautaven
passat simple	asautí	asautast	asautà	asautam	asautàs	asautaren
	asauté	asautist		asautàrem	asautàrets
		asautares			asautàreu
futur	asautaré	asautaràs	asautarà	asautarem	asautarets	asautaran
					asautareu
condicional	asautaria	asautaries	asautaria	asautaríem	asautaríets	asautarien
					asautaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	asaut	asauts	asaut	asautem	asautets	asauten
					asauteu
imperfet	asautàs	asautasses	asautàs	asautàssem	asautàssets	asautassen
	asautara	asautares	asautara	asautàrem	asautàsseu	asautaren
					asautàrets
					asautàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	asauta	asaut	asautem	asautats	asauten
	–				asautau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo