assent

Català

Verb

assent

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de assentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sent (2)
• Anagrames: santes, senats, sensat, tensàs

Català antic

Verb

assent

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de assentar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de assentar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de assentar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de assentar