sensat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sənˈsat/, occidental /senˈsat/
• Rimes: -at
• Homòfon: censat
• Etimologia: Del llatí tardà sēnsātus, de sēnsa ‎(«pensaments»), de sēnsus ‎(«sentit»), segle XIV.

Adjectiu

sensat m. ‎(femení sensata, plural masculí sensats, plural femení sensates)

1. Persona que pren bones decisions perquè pensa abans d'actuar.
2. Fet que ha estat raonat.

Sinònims

• prudent, assenyat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sensible ^(en), reasonable ^(en)
• Castellà: sensato ^(es)
• Francès: sensé ^(fr), judicieux ^(fr)
• Italià: sensato ^(it)

Conjunció

sensat

1. (septentrional) és a dir

   «Tant les [cigales] femelles com els mascles porten el mateix tamborí o els címbals amb una caixa de ressonància, contràriament a l'opinió d'un poeta de l'antologia, el qual imaginava les femelles mudes, sensat perquè les confonia amb els cigalons.» (Josep-Sebastià Pons, Llibre de les set sivelles, 1956)

Miscel·lània

• Síl·labes: sen·sat (2)
• Anagrames: assent, santes, senats, tensàs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot