assotava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.suˈta.βə/
	balear /ə.soˈta.və/, /ə.suˈta.və/
Occidental:	nord-occidental /a.soˈta.βa/
	valencià /a.soˈta.va/, /a.soˈta.βa/

• Rimes: -ava

Verb

assotava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de assotar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de assotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·so·ta·va (4)

Català antic

Verb

assotava

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de assotar
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de assotar