assotar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.suˈta/
	balear /ə.soˈta/, /ə.suˈta/
Occidental:	nord-occidental /a.soˈta/
	valencià /a.soˈtaɾ/, /a.soˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: assotà
• Etimologia: De assot, segle XIII.

Verb

assotar trans.

1. Donar cops d'assot.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	assotar			haver assotat
gerundi	assotant			havent assotat
participi	assotat, assotada, assotats, assotades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assoto	assotes	assota	assotem	assoteu	assoten
	assote						val
	assoti						sept
	assot			assotam	assotau		bal
imperfet	assotava	assotaves	assotava	assotàvem	assotàveu	assotaven
passat simple	assotí	assotares	assotà	assotàrem	assotàreu	assotaren
futur	assotaré	assotaràs	assotarà	assotarem	assotareu	assotaran
condicional	assotaria	assotaries	assotaria	assotaríem	assotaríeu	assotarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assoti	assotis	assoti	assotem	assoteu	assotin
	assote	assotes	assote			assoten	occ, bal
imperfet	assotés	assotessis	assotés	assotéssim	assotéssiu	assotessin
		assotesses		assotéssem	assotésseu	assotessen
	assotàs	assotassis	assotàs	assotàssim	assotàssiu	assotassin	bal
		assotasses		assotàssem	assotàsseu	assotassen	val, bal (1)
	assotara	assotares	assotara	assotàrem	assotàreu	assotaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	assota	assoti	assotem	assoteu	assotin
	–				assotau		bal
	–		assote			assoten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... assotat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... assotar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... assotat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... assotat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... assotat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... assotat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... assotar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... assotat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... assotat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... assotat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: assoto, assota, assotem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

• flagel·lar, fuetejar, fustigar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: whip ^(en), lash ^(en)
• Castellà: azotar ^(es)
• Francès: fouetter ^(fr), flageller ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·so·tar (3)
• Anagrames: astoràs, atrossa, atrossà, tossara, tossarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

Verb

assotar

1. assotar

   «exceptatz los servus o serves, catius o catives, en les quals lur seynor poden régeament castigar, assotar, e cremar ab çagín» (Costums de Tortosa. 1277)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	assotar
gerundi	assotant
participi	assotat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	assot	assotes	assota	assotam	assotats	assoten
					assotau
imperfet	assotava	assotaves	assotava	assotàvem	assotàvets	assotaven
passat simple	assotí	assotast	assotà	assotam	assotàs	assotaren
	assoté	assotist		assotàrem	assotàrets
		assotares			assotàreu
futur	assotaré	assotaràs	assotarà	assotarem	assotarets	assotaran
					assotareu
condicional	assotaria	assotaries	assotaria	assotaríem	assotaríets	assotarien
					assotaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	assot	assots	assot	assotem	assotets	assoten
					assoteu
imperfet	assotàs	assotasses	assotàs	assotàssem	assotàssets	assotassen
	assotara	assotares	assotara	assotàrem	assotàsseu	assotaren
					assotàrets
					assotàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	assota	assot	assotem	assotats	assoten
	–				assotau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, CIVAL