assoten

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈsɔ.tən/, occidental /aˈsɔ.ten/
• Rimes: -ɔten

Verb

assoten

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de assotar.
2. (occidental, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb assotar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb assotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·so·ten (3)
• Anagrames: assento, entossa, entossà, notessa, sotanes

Català antic

Verb

assoten

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present d'indicatiu de assotar
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present de subjuntiu de assotar
3. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperatiu de assotar