atorgue

Català

Verb

atorgue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de atorgar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb atorgar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb atorgar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb atorgar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·tor·gue (3)
• Heterograma de 7 lletres (aegortu)