atorgar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.turˈɡa/ⓘ
	balear /ə.toɾˈɣa/, /ə.turˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /a.torˈɣa/
	valencià /a.toɾˈɣaɾ/, /a.toɾˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: atorgà
• Etimologia: Del llatí vulgar *auctōricāre ‎(«autoritzar»), de auctor ‎(«garant»), segle XI.

Verb

atorgar trans.

1. Concedir una cosa que es demana.
2. Reconèixer que algú té la raó.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	atorgar			haver atorgat
gerundi	atorgant			havent atorgat
participi	atorgat, atorgada, atorgats, atorgades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	atorgo	atorgues	atorga	atorguem	atorgueu	atorguen
	atorgue						val
	atorgui						sept
	atorg			atorgam	atorgau		bal
imperfet	atorgava	atorgaves	atorgava	atorgàvem	atorgàveu	atorgaven
passat simple	atorguí	atorgares	atorgà	atorgàrem	atorgàreu	atorgaren
futur	atorgaré	atorgaràs	atorgarà	atorgarem	atorgareu	atorgaran
condicional	atorgaria	atorgaries	atorgaria	atorgaríem	atorgaríeu	atorgarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	atorgui	atorguis	atorgui	atorguem	atorgueu	atorguin
	atorgue	atorgues	atorgue			atorguen	occ, bal
imperfet	atorgués	atorguessis	atorgués	atorguéssim	atorguéssiu	atorguessin
		atorguesses		atorguéssem	atorguésseu	atorguessen
	atorgàs	atorgassis	atorgàs	atorgàssim	atorgàssiu	atorgassin	bal
		atorgasses		atorgàssem	atorgàsseu	atorgassen	val, bal (1)
	atorgara	atorgares	atorgara	atorgàrem	atorgàreu	atorgaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	atorga	atorgui	atorguem	atorgueu	atorguin
	–				atorgau		bal
	–		atorgue			atorguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... atorgat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... atorgar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... atorgat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... atorgat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... atorgat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... atorgat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... atorgar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... atorgat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... atorgat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... atorgat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: atorgo, atorga, atorguem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

• adjudicar, cedir, concedir
• reconèixer, confessar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: grant ^(en)
• Castellà: otorgar ^(es)
• Francès: octroyer ^(fr)
• Rus: жаловать ^(ru) ‎(jalovat)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·tor·gar (3)
• Anagrames: agarrot, arrogat, garrota, garrotà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: atorgar