atribular

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.tɾi.βuˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /a.tɾi.βuˈɫa/
	valencià /a.tɾi.buˈɫaɾ/, /a.tɾi.βuˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: atribulà
• Etimologia: Del prefix a- i tribular.

Verb

atribular trans., pron. ‎(pronominal atribular-se)

1. (valencià) Forma alternativa de atribolar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	atribular			haver atribulat
gerundi	atribulant			havent atribulat
participi	atribulat, atribulada, atribulats, atribulades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		atribules	atribula	atribulem	atribuleu	atribulen
	atribule						val
imperfet	atribulava	atribulaves	atribulava	atribulàvem	atribulàveu	atribulaven
passat simple	atribulí	atribulares	atribulà	atribulàrem	atribulàreu	atribularen
futur	atribularé	atribularàs	atribularà	atribularem	atribulareu	atribularan
condicional	atribularia	atribularies	atribularia	atribularíem	atribularíeu	atribularien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	atribule	atribules	atribule	atribulem	atribuleu	atribulen	occ
imperfet		atribulasses		atribulàssem	atribulàsseu	atribulassen	val (1)
	atribulara	atribulares	atribulara	atribulàrem	atribulàreu	atribularen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	atribula			atribuleu
	–		atribule	atribulem		atribulen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... atribulat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... atribular
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... atribulat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... atribulat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... atribulat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... atribulat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... atribular
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... atribulat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... atribulat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... atribulat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Miscel·lània

• Síl·labes: a·tri·bu·lar (4)
• Anagrames: tribulara, tribularà

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.tɾi.βuˈlaɾ\

Americà: alt /a.t͡s(i).buˈlaɾ/, baix \a.tɾi.βuˈlaɾ\

• Rimes: -aɾ

Verb

atribular trans., pron. ‎(pronominal atribularse, present atribulo, passat atribulé, futur atribularé)

1. atribolar, tribular

Miscel·lània

• Síl·labes: a·tri·bu·lar (4)