atrobar

Català antic

• Etimologia: Del prefix a- i trobar.

Verb

atrobar

1. forma alternativa de trobar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	atrobar
gerundi	atrobant
participi	atrobat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	atrob	atrobes	atroba	atrobam	atrobats	atroben
					atrobau
imperfet	atrobava	atrobaves	atrobava	atrobàvem	atrobàvets	atrobaven
passat simple	atrobí	atrobast	atrobà	atrobam	atrobàs	atrobaren
	atrobé	atrobist		atrobàrem	atrobàrets
		atrobares			atrobàreu
futur	atrobaré	atrobaràs	atrobarà	atrobarem	atrobarets	atrobaran
					atrobareu
condicional	atrobaria	atrobaries	atrobaria	atrobaríem	atrobaríets	atrobarien
					atrobaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	atrob	atrobs	atrob	atrobem	atrobets	atroben
					atrobeu
imperfet	atrobàs	atrobasses	atrobàs	atrobàssem	atrobàssets	atrobassen
	atrobara	atrobares	atrobara	atrobàrem	atrobàsseu	atrobaren
					atrobàrets
					atrobàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	atroba	atrob	atrobem	atrobats	atroben
	–				atrobau

Notes

El prefix a- conferia un aspecte determinatiu com els parells actuals seure-asseure o baixar-abaixar. Aquesta diferència va anar perdent importància, es convertiren en sinònims al segle XV i d'ús espars al segle XVI.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL