auca

Potser volíeu: aüca, aücà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈaw.kə/, occidental /ˈaw.ka/
• Etimologia: Derivat d'una variant antiga del joc de l'oca, del llatí vulgar auca, segle XVII, doblet de oca.

Nom

auca f. ‎(plural auques)

1. Conjunt de petites estampes normalment acompanyades cadascuna d'una llegenda, sovint en vers, disposades generalment en un full, les quals es refereixen als diferents episodis d'una biografia, una història, etc.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: aleluya ^(es), auca ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: au·ca (2)
• Anagrama: caua

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• auca. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈau.ka/

Americà: alt /ˈau.k(a)/, baix /ˈau.ka/

• Rimes: -auka

Nom

auca f. ‎(plural aucas)

1. auca

Sinònims

• aleluya

Miscel·lània

• Síl·labes: au·ca (2)

Vegeu també

• auca. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].

Llatí

• Etimologia: Llatí vulgar derivat del llatí clàssic avis ‎(«au»), amb influència de aqua ‎(«au d'aigua»).

Nom

auca f. ‎(genitiu aucae)

1. ocell, au
2. especialment, oca

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	auca	aucae
Vocatiu	auca	aucae
Acusatiu	aucam	aucās
Genitiu	aucae	aucārum
Datiu	aucae	aucīs
Ablatiu	aucā	aucīs

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaw.ko̞/
• Àudio: Bearn ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí vulgar auca.

Nom

auca f. ‎(plural aucas o auques [aranès])

1. oca