auguro

Català

Verb

auguro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de augurar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb augurar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb augurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: au·gu·ro (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \auˈɣu.ɾo\

Americà: alt /auˈɡu.ɾo/, baix \auˈɣu.ɾo\

• Rimes: -uɾo

Verb

auguro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb augurar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaw.ɡʊ.roː/
• Etimologia: De augur.

Verb

augurō ‎(1a present^?), augurās ‎(2a present), augurāre ‎(infinitiu), augurāvī ‎(perfet), augurātum ‎(supí)

1. augurar