autoic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əwˈtɔjk/, occidental /awˈtɔjk/
• Rimes: -ɔjk
• Etimologia: Del prefix auto- i el grec antic οἶκος ‎(oîkos, «casa»).

Adjectiu

autoic m. ‎(femení autoica, plural masculí autoics, plural femení autoiques)

1. Dit de l’organisme fitoparàsit que completa el seu cicle biològic sobre una sola espècie hoste.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: autoicous ^(en)
• Castellà: autoico ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: au·toic (2)
• Heterograma de 6 lletres (aciotu)
• Anagrama: acuito

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC
• Diccionari de fitopatologia, Universitat de Barcelona.