avena

Potser volíeu: avená

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈβɛ.nə/, balear /əˈvɛ.nə/
Occidental:	nord-occidental /aˈβe.na/
	valencià /aˈve.na/, /aˈβe.na/

• Rimes: -ɛna
• Etimologia: Del llatí avēna, segle XIII.

Nom

avena f. ‎(plural avenes)

1. (valencià, tortosí) civada

Notes

• D’ús limitat en època moderna i en desús des de principi del segle XX, excepte en valencià i tortosí.
• En central, balear i nord-occidental, excepte tortosí, és un castellanisme pels productes comercialitzats a base de civada.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ve·na (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈβe.na\

Americà: alt /aˈbe.na/, baix \aˈβe.na\

• Rimes: -ena
• Etimologia: Del llatí avēna.

Nom

avena f. ‎(plural avenas)

1. civada

Verb

avena

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb avenar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb avenar

Variants

• [2]: (voseo) avená

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ve·na (3)
• Anagrames: vanea, vaneá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre avena