baciu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəˈsiw/, occidental /baˈsiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí vacīvus ‎(«buit»), de vacāre ‎(«estar buit, vagar»), segle XIII.

Adjectiu

baciu m. ‎(femení baciva, plural masculí bacius, plural femení bacives)

1. Dit del bestiar que no cria o que no està destinat a criar.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sterile ^(en), barren ^(en)
• Castellà: horro ^(es)
• Francès: stérile ^(fr)
• Italià: sterile ^(it)

Verb

baciu

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bacivar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·ciu (2)
• Anagrames: acubi, acubí, ubica, ubicà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB