baga

Potser volíeu: Bagà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈba.ɣə/, occidental /ˈba.ɣa/
• Rimes: -aɡa
• Homòfons: vaga, vague
• Etimologia: Del llatí bāca ‎(«anella»), segle XIII. Doblet de baia via el francès.

Nom

baga f. ‎(plural bagues)

1. Part de la llaçada que comprèn la doblada que es deixa del nus en amunt sense acabar de passar el cap, per desfer la lligadura fàcilment en tirar aquest.
2. Anella de ferro o d'altre metall, que acostuma a tenir una espiga per clavar-se en paratge dur, com aquelles per dins de les quals entra el forrellat.
3. Corretja que s'entortolliga en la fletxa o en el dard per tirar-lo amb més fúria.
4. Anella que assegura l'espigó de l'arada.
5. (informàtica) Llaçada en la seqüència d'execució d'un programa, repetint la mateixa seqüència segons l'avaluació d'una expressió condicional o el seguiment d'una sèrie de valors fins a un límit. Vulgarment anomenat amb el gal·licisme bucle.
6. Plomades que es lliguen a la part baixa d'una xarxa per fer-la enfonsar.

Sinònims

• aliança, anell, tumbaga, ajustador

Derivats

• embagar

Compostos i expressions

• Baga de baldó: Espècie de lligada de ferro que es posa en els panys a fi que el baldó corri per dins d'ella.

Traduccions

Part de la llaçada

• Castellà: lazo ^(es), lazada ^(es)
• Francès: lacet ^(fr)
• Italià: vincolo ^(it)
• Llatí: nexus ^(la)

Anella de ferro o d'altre metall

• Castellà: armella ^(es)
• Francès: piton ^(fr)
• Italià: chiodo ^(it) con un foro nella testata
• Llatí: annulus ^(la) ferreus

Corretja que s'entortolliga en la fletxa o en el dard

• Castellà: amiento ^(es)
• Francès: courroie ^(fr), lanière ^(fr)
• Italià: suatto ^(it), staffile ^(it)
• Llatí: amentum ^(la)

Anella que assegura l'espigó de l'arada

• Castellà: belorta ^(es)
• Francès: anneau ^(fr) qui fixe la flèche d'une charrue
• Italià: vite ^(it) che tien forte il timone dell' aratro
• Llatí: ferreus annulus ^(la) ad temonem aratri firmandum

Baga de baldó

• Castellà: picolete ^(es)
• Francès: picolet ^(fr), petit crampon qui soutient le pêne dans la serrure
• Italià: piegatelli ^(it)
• Llatí: compago ^(la) ferrea

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·ga (2)
• Anagrames: gaba, gabà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.