vague

Potser volíeu: vagué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈba.ɣə/, balear /ˈva.ɣə/
Occidental:	nord-occidental /ˈba.ɣe/
	valencià /ˈva.ɣe/, /ˈba.ɣe/

• Homòfons: baga, vaga
• Etimologia: Del llatí vagus ‎(«indefinit»), segle XVII.

Adjectiu

vague m. ‎(femení vaga, plural invariable vagues)

1. Poc definit.
2. Errant.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: vague ^(en)
• Castellà: indefinido ^(es), vago ^(es)
• Francès: vague ^(fr)

Verb

vague

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vagar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vagar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vagar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vagar.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·gue (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /veɪg/
• Etimologia: Del francès vague, del llatí vagus.

Adjectiu

vague ‎(no comparable)

1. vague

Derivats

• vaguely

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Collins Dictionary© sobre vague

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈba.ɣe\

Americà: alt /ˈba.ɡe/, baix \ˈba.ɣe\

• Rimes: -aɡe

Verb

vague

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb vagar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb vagar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb vagar

Miscel·lània

• Síl·labes: va·gue (2)

Francès

• Etimologia:

[Adjectiu] Del llatí vagus.

[Nom] Del nòrdic antic vágr.

Adjectiu

vague inv. ‎(plural vagues)

1. vague

Descendents

• Anglès: vague

Nom

vague f. ‎(plural vagues)

1. onada

Descendents

• Castellà: vaga

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre vague