baladre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəˈɫa.ðɾə/, occidental /baˈɫa.ðɾe/
• Rimes: -adɾe
• Etimologia: Del llatí verātrum ‎(literalment «arrels fosques»), segle XIV.

Nom

baladre f. ‎(plural baladres)

1. Arbust de la família de les apocinàcies, de tija llenyosa amb escorça llisa de color entre marró i gris, i flors suaument fragants i de color rosa intens (Nerium oleander), que creix en les rambles mediterrànies i s'utilitza també com a planta ornamental.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: oleander ^(en)
• Castellà: adelfa ^(es), baladre ^(es)
• Francès: laurier-rose ^(fr)
• Italià: oleandro ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·la·dre (3)
• Anagrames: Abelard, albader, albarde, baldaré, baldera, bladera, reblada

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \baˈla.ðɾe\

Americà: alt /baˈla.d͡ze/, baix \baˈla.ðɾe\

• Rimes: -adɾe
• Etimologia: Del català baladre.

Nom

baladre f. ‎(plural baladres)

1. baladre

Sinònims

• adelfa

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·la·dre (3)
• Anagrames: abeldar, baldare, baldear, baldera, beldara, lebrada, reblada