balance

Potser volíeu: Balance

Català

Verb

balance

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de balançar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb balançar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb balançar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb balançar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·lan·ce (3)

Anglès

• Pronúncia: /ˈbæləns/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

balance ‎(comptable i incomptable, plural balances)

1. equilibri
2. balança
3. balanç

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /baˈlan.θe/, meridional \baˈlaŋ.θe\

Americà: alt /baˈlan.s(e)/, baix \baˈlaŋ.se\, austral /baˈlan.se/

• Rimes: -anθe
• Etimologia: Del francès balance.

Nom

balance m. ‎(plural balances)

1. balanç

Relacionats

• balanza

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·lan·ce (3)
• Anagrames: cabalen, cablean, celaban

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre balance