bandoler

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /bən.duˈɫe/
balear /bən.doˈɫe/, /bən.duˈɫe/
Occidental: /ban.doˈɫe/

Nom

bandoler m. (plural bandolers, femení bandolera)

  1. Partidari o membre d’un bàndol.
  2. Bandit que en companyia d’altres assalta vianants en camins i despoblats.

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: ban·do·ler (3)
  • Heterograma de 8 lletres (abdelnor)
  • Anagrames: doblaren, endoblar

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads