basca

Potser volíeu: bascà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbas.kə/, occidental /ˈbas.ka/^ⓘ
• Rimes: -aska
• Etimologia: D'un cèltic *waskā ‎(«opressió»), del protocèltic *wedsk-, segle XIII. Compareu amb el bretó gwask i del gal·lès gwasg. Cognat de l’occità basca i castellà basca.

Nom

basca f. ‎(plural basques)

1. Angúnia, fàstic, inquietud, forta molèstia.

   «Llavors es recordà que no treia mai la pipa quan era amb la seva dona perquè aquella pudor li feia basca.» (Miquel M. Cuspinera, Només ésser, 1961)

2. desmai
3. xafogor

   «Un home em confirma la sensació climàtica: «Fa basca». Sí, fa basca, i passen dos nois i dues noies, un amb eslip de bany i li pregunto a l'home si van a la piscina.» (Josep Maria Espinàs, A peu pel Comtat i la Marina , 1998)

4. (plural) nàusees

Nom

basca f. ‎(plural basques)

1. Forma femenina de basc.

Adjectiu

basca f. ‎(plural basques)

1. Forma femenina de basc.

Verb

basca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bascar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bascar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bas·ca (2)
• Anagrames: àbacs, cabàs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbas.ka/, meridional /ˈbah.ka/

Americà: alt /ˈbas.k(a)/, baix /ˈbah.ka/

• Rimes: -aska
• Homòfon: vasca

Nom

basca f. ‎(plural bascas)

1. (sovint en plural) basca, nàusea
2. ràbia (d’un animal)
3. (col·loquial) colla
4. (col·loquial) rampell

Miscel·lània

• Síl·labes: bas·ca (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre basca

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈba.ska/

Adjectiu

basca f. ‎(plural basche)

1. forma femenina de basco

Nom

basca f. ‎(plural basche)

1. forma femenina de basco