basilecte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bə.ziˈɫɛk.tə/, occidental /ba.ziˈɫɛk.te/
• Rimes: -ɛkte
• Etimologia: Del prefix basi- ‎(«base») i lecte ‎(«varietat»).

Nom

basilecte m. ‎(plural basilectes)

1. Fase baixa d'una llengua natural necessàriament parlada (però no necessàriament escrita), respecte d'una manera consolidada d'aquesta parla amb una ortodòxia gramatical, que és l'acrolecte.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: basilect ^(en)
• Castellà: basilecto ^(es)
• Francès: basilecte ^(fr)
• Italià: basiletto ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·si·lec·te (4)

Vegeu també

• Obres de referència: Termcat